dimecres, 11 d’abril del 2012

Les Claus del ‘Rèquiem per Reginald Huxley’

                ‘Rèquiem per Reginald Huxley’ és un llibre de pirates, sense pirates. Una novel·la històrica que ocorre en l’actualitat. I una història d’amor plena d’entrebancs i sorpreses.
                L’inici del relat l’hem de buscar a principis del segle XIX, en plena Guerra de la Independència dels territoris que la Corona Espanyola tenia a Sud-amèrica. En concret la història succeïx al Virregnat del Perú, quan les autoritats espanyoles carreguen un vaixell anglés amb totes les riqueses de la catedral de Lima, per evitar que caiguen en les mans de les tropes independentistes. Malauradament per als interessos espanyols, aquell vaixell mai va arribar a la seua destinació prevista...
                La música també té una part fonamental en aquesta història ja que és una partitura, la del rèquiem en memòria de Reginald Huxley, la que té la clau per resoldre el misteri que naix en les pàgines de la novel·la.
Per altra banda, no hem d’oblidar el marc on es desenvolupen els fets: Dénia, la capital de la Marina Alta. I dins d’aquesta ciutat, dos paratges que tenen una importància especial: la platja de les Rotes i, sobretot, l’antic cementeri dels anglesos.

                Aquests són, en definitiva, els principals ingredients amb els quals he construït la meua última novel·la. No vull avançar-vos res més, ja que vos donaria massa pistes. El que espere és que s’atreviu a llegir-la i que vos faça passar una bona estona.
                                També m’agradaria destacar que el personatge principal és femení, una jove pèl-roja especialment dotada per a la música que, sense voler, acaba involucrada en un assumpte molt, però que molt perillós. El fet d’haver triat un personatge femení no és casualitat, és un homenatge a totes les dones que s’han deixat la pell perquè la meua família tirara avant. I, a més, tinc dues filles i m’agradaria que, en el futur, pogueren identificar-se amb les historietes que eixien del cap de son pare.

1 comentari:

  1. Enhorabona, Manel! L'he rebut a l'institut. Gràcies! El llegiré. I miraré de posar-lo com a llibre de lectura... Un dia et cridaré...

    ResponElimina